Cingles de  Vallcebre

30 Abril 2011

Pulsa sobre la foto para verla ampliada

Restaurant Susen

Saldes - Barcelona

Hora de sortida: 7:30 hores.
Hora de tornada: aprox. 19 hores

Menjars: Esmorzar i dinar de restaurant.
Longitud: 11,525 km aprox.
Durada: 4:00 hores aprox.

Altitud màxima: Grau de la Mola 1335 m
Desnivell total de pujada: 217 m
Desnivell total de baixada: 391 m

Vallcebre ( 1120 m ), Santa magdalena ( 1297 m ), grau de la Mola ( 1337 m ), la Collada ( 1260 m ), Cal Menut ( 1216 m ), grau de sant Climent ( 1140 m ), grau del Poeta ( 1078 m ), torrent de Bosoms ( 960 m ) i Carretera B-400 ( 946 m ).

Sortirem de Vallcebre per una pista en direcció sud, la qual després de diverses bifurcacions ens portarà, primer a Santa Magdalena i després al grau de la Mola. Des del grau canviarem sensiblement de direcció i anirem en direcció nord-est a prop dels penya-segats que caracteritzen aquesta zona, es tracta dels cingles de Vallcebre, des dels quals podrem gaudir de boniques perspectives sobre la vall del Llobregat, el pantà de la Baells i la serra del Catllaràs. El pas pel grau de Sastre, el grau del Boigs i el grau de les Granotes no fa res més que incrementar el valor de les perspectives que contínuament es van ampliant i aprofundint.

Cal Menut és una referència més que ens permetrà continuar el recorregut per la part superior dels cingles de Vallcebre. El grau del Jou, el grau de Sant Climent, el grau del Poeta i el grau del Moro són noves fites que ens marquen el pas cap a noves vistes, en aquest cas sobre la serra de Gisclareny, la Tossa , el Puigllançada, Pedraforca, Cadí, etc.
Al creuament del torrent de Bosoms, al punt denominat la Foradada, serà on deixarem les cingleres i davallarem fins a la carretera B-400.

Mapa de l'itinerari

Mapa font ICC esc. 1:50.000

Població del municipi del mateix nom situada a la comarca del Berguedà, voltada d'una vall encerclada per muntanyes que la tanquen i només hi permeten l'accés per tres o quatre indrets. El nucli és compost per un petit grup de cases dins del qual, en una placeta, hi ha l'església parroquial de Santa Maria de Vallcebre, de construcció moderna (2000) davant de l'antiga, declarada en ruïna l'any 1995. La resta de la població és disseminada.

El lloc de Vallcebre ja fou esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, l'any 839, on apareix amb la grafia Balcebre Hi ha indicis que ja hi havia un castell de Vallcebre l'any 983, la qual cosa ha estat confirmada per un document de l'any 1043. L'actual terme municipal formà en aquests segles dues parròquies diferents: Santa Maria de Vallcebre i Sant Julià de Fréixens. Les dues parròquies formaren part del terme del castell de Peguera i la senyoria era compartida pels barons de Peguera i els abats de Bagà. Al principi del segle XV el domini passà a una família cognomenada Foix, el primer senyor dels quals fou un Pere de Foix, de llinatge obscur i resident a Bagà.

A l'inici del segle XV la població (vallcebresos o vallcebrencs) de Vallcebre, un cop superat el sotrac de la Pesta Negra, gairebé no superava els 100 h (26 focs l'any 1370). Als segles XVI i XVII es mantingué estabilitzada, a la fi del segle XVII hi hagué una certa recuperació i el 1718 el nombre d'habitants era de 199. Però, contràriament al que succeí en la majoria dels pobles del Principat de Catalunya, durant el segle XVIII la població de Vallcebre disminuí (138 h en el cens de Floridablanca, del 1787).

L'explotació al segle XIX de les mines de lignit modificà aquesta situació, i el nombre d'habitants de Vallcebre assolí aleshores el nivell més alt de tota la seva història: 974 h el 1857, si bé posteriorment disminuí (921 h el 1877; 459 h el 1900). Al segle XX la població va ser bastant estable fins el 1960, ja que a partir d'aquest any començà a disminuir: 457 h el 1910, 558 h el 1936, 944 el 1960, 648 h el 1970, 375 h el 1981, 308 h el 1991 i 254 h el 2001. Amb el canvi de segle es capgirà la tendència i el 2005 hi havia 284 h.

Una part del terme municipal de Vallcebre és cobert de boscos, especialment a la baga de Vallcebre, on són abundosos el pi roig, el pi negre i les rouredes. L'agricultura és tota de secà i hi predominen el farratge, els cereals i les patates. La ramaderia havia tingut més importància al segle XIX que no pas ara; actualment hi ha caps de bestiar porcí, oví, boví i conills. Al municipi hi ha alguna petita indústria, una planta de tractament de fusta.