Club Excursionista Jesús-María (Sección de PADRES)
Can Pixavaques - tosal de Pena-roja - Sant Blai - Tivissa
12 Febrero 2011
Pulsa sobre la foto para verla ampliada
Montbrió del Camp - Tarragona
Hora de sortida:
7:45 hores.
Hora de tornada:
aprox. 19 hores
Menjars:
Esmorzar i dinar de restaurant.
Longitud: 10,8
km aprox.
Durada: 3:30
hores
Desnivell total de pujada: 228
m
Desnivell
total de baixada: 164 m
Itinerari a peu:
Tivissa C-44 Km 21 (248 m), Can Pixavaques (215 m), barranc dels Caus (181 m), coll d’Esparigueres (272 m), coll de Maula (471 m), Sant Blai (390 m) i Tivissa (312 m).
Descripció de l'excursió:
Sortirem del PK 21 de la carretera C-44 a prop de Tivissa, pel denominat camí de Les Planes, deixarem can Pixavaques a l’esquerra i seguirem entre conreus primer i després per muntanya cap al coll d’Esparigueres on arribarem després de fer diversos canvis de pistes. Des del coll seguirem pel denominat camí de la Cuna fins a la pista d’accés a aquesta masia; la deixarem a la dreta i continuarem fins a una collada situada al nord-est del tossal de la Pena-roja. Per la mateixa pista, ja per la carena, seguirem fins al coll de la Maula, on prendrem el denominat camí de Sant Blai que ens portarà a l’ermita del mateix nom, després continuarem la davallada per la mateixa pista fins a Tivissa.
Mapa de l'itinerari
Mapa font ICC esc. 1:50.000
Tivissa
El municipi està situat al sud-est de la comarca de la Ribera d'Ebre; s’estén al llarg de 208 Km i ocupa gairebé un quart de la comarca. Compta amb quatre nuclis de població: Llaberia, La Serra d'Almos, Darmós i Tivissa, que dóna nom al municipi. Diversos barrancs travessen el territori, alguns tributaris de l'Ebre i altres directament a la mar.
La població té el seu origen en el castell de Tivissa, probablement ja existent en època islàmica, esmentat el 1174, que fou donat en feu a Guillem de Castellvell (el lloc és esmentat ja el 1153); després passà a formar part de la baronia d'Entença i del comtat de Prades.
Els principals conreus són vinya, ametllers, avellaners i oliveres. Al regadiu es conrea hortalisses i fruiters. Hi ha força bestiar oví.
Les principals activitats industrials, a més de les derivades de l’agricultura, són la fabricació de marcs i motllures de fusta, les serradores i les rajoleries.
La població està construïda sobre un turó, al peu dels vessants septentrionals de la serralada del mateix nom, a uns 310 metres sobre el nivell del mar, i ocupant un graó de la muntanya, en forma d’esperó, que domina la vall de l'Ebre. L'església està situada en el seu punt més extrem.
Aquest és un municipi d’arrels mil•lenàries on s’assentaren els primers pobladors coneguts. El seu nom és d’origen iber, posteriorment llatinitzat pels romans amb el nom de TIBISI.
El nom de Tivissa prové per una part, d’una arrel ibèrica "tivi" que significa puig o turó, i una desinència preromana "issa" que significa poble o ciutat, de manera que es referiria a " la ciutat del turó."
La vila, que conserva la seva fesomia emmurallada amb carrers estrets i sinuosos dóna la impressió al visitant que està en una època anterior. Es mostra majestuosa amb la gran església Arxiprestral de Sant Jaume, que s’inicià als segles XIII-XIV i que fou ampliada amb capelles i una nova façana al segle XVII. S’hi conjuguen diversos estils arquitectònics i una església dins un altra.
A la població hi ha portals d’entrada fortificats, cases senyorials amb escuts, la més antiga de 1408, i balconades centenàries.
S’hi han fet diverses troballes prehistòriques, entre les quals el poblat ibèric del Castellet de Banyoles, un grup de pintures rupestres al barranc de la Font de la Vilella (coves del Pi, del Ramat i del Cingle, similars a les del Perelló i de Vandellòs) i restes de forns romans d’àmfores, a la partida de l'Almedina, moltes de les quals porten la inscripció Tibisi.
Sant Blai
L’ermita, juntament amb la font del mateix nom, conformen un dels paratges naturals més significatius de Tivissa.
Situada a 2 km al sud de la vila, al vessant d’un puig coronat per restes de l’anomena’t castell de Sant Blai
Es diu que, per commemorar l’expulsió dels sarraïns, els Tivissans construïren una ermita dedicada a Sant Blai. Aquesta fou destruïda; l’actual és d’estil gòtic, construïda el 1858, i posteriorment reformada, consta d’una nau rectangular amb absis i sis capelles laterals.
Para ver el mapa de la zona pulsa aquí
Si tienes alguna foto interesante de estas excursiones mándanosla y la incluiremos en la página.
Fotos: Joan Visús