Santa María de Besora - Bufadors de Beví - La Farga de Bebié

23 Octubre 2010

Pulsa sobre la foto para verla ampliada

Itinerari a peu:

Santa Maria de Besora (885 m), coll de Beví (917 m), turó de Bufadors (999 m), collet de Bufadors (948 m), Bufadors de Beví (930 m), bassa de la Processó (842 m), Sant Moí (672 m), la Farga de Bevié (602 m).

Descripció de l'excursió:

Sortirem de la població de Santa Maria de Besora per una pista (de formigó) en direcció nord que davalla suau per anar a creuar la riera dels Ferrers, creuada la riera continuarem ascendint per la vall  en direcció nord i deixarem a la dreta, a un nivell més alt, el conjunt d’edificacions dels Ferrers.

Per la mateixa pista continuarem amb poc desnivell fins arribar al coll de Beví, on prendrem un corriol a l’esquerra amb una forta pujada que ens portarà al turó gran de Bufadors. Des d’aquest indret iniciarem la davallada que ens portarà al collet de Bufadors, primer, i després als Bufadors de Beví. Un cop visitada aquesta curiositat geològica continuamrem davallant cap a la bassa de la Processó, i per la carena de la serra de Bufadors anirem a passar per l’ermita de Sant Moí.

Des de l’ermita i el mas de Sant Moí davallarem fins arribar al nivell del riu Ter, el qual creuarem pel pont del ferrocarril i després d’un petit tram de carretera arribarem a la Farga de Bebié, punt final de l’excursió.

Perfil dels desnivells:

Santa María de Besora

La població està situada al sector septentrional de la comarca d'Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès. El terme, molt muntanyós, s’estén a l’oest del coll de Vidrà, el límit sud va des del cim de la serra de Bellmunt (1247 m), termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’est, fins a tocar el Ter, a l’oest, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell. El límit nord va des del pla de Marenyol (E) i el sector dels Ferrers fins al Ter, on forma un apèndix entre la riera de Llaés o de Tavèrnoles i el camí de les Dous.

Drena el terme pel sector més meridional, i de llevant a ponent, la riera de la Foradada, que desguassa per l’esquerra al Ter i a la qual van a parar el torrent de les Dous i el torrent de Clarella, i pel sector septentrional, el torrent dels Ferrers, que també desguassa al Ter per l’esquerra dins el terme de Sant Quirze de Besora.

Biogeogràficament, les seves terres es troben dins la vegetació eurosiberiana, i potencialment hi hauria un domini del bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis). Part del territori municipal està integrat al Parc del Castell de Montesquiu.
El terme comprèn, a més del poble de Santa Maria de Besora, cap de municipi, el veïnat dels Bevís i un nombre important de masies esparses. És travessat d’oest a est per una carretera local que uneix Sant Quirze de Besora amb Vidrà.

Bufadors de Beví

La serra dels Bufadors es una petita serralada a cavall entre Osona i el Ripollès, en el territori anomenat Bissaura, orientada d’est a oest, encinglerada pels dos costats, però amb la peculiaritat que la seva cresta es partida per una gran esquerda per la que s’hi pot transitar.

Una curiositat geològica que degut a l’estretor de les seves parets fa que les fissures i forats donin a l’exterior i deixin passar l’aire; d’aquí el nom de “bufadors”, ja que quant el vent es fort es pot sentir com xiula. Aquest fenomen, juntament amb la humitat interior, deguda a la poca insolació, crea un microclima molt concret que permet el creixement de plantes que difícilment es troben en altres llocs.

Antigament l’espai havia estat tapiat a la seva entrada i se l’hi havien donat diverses utilitats, entre les que hi ha, la d’haver estat hospital de campanya.

Sant Moí

Aquesta ermita està situada a proa de la masia que té el mateix nom en el terme municipal de Santa Maria de Besora, tot i que l’accés més curt és des de la Farga de Bebié. Es tracta d’una construcció preromànica (o d’un romànic molt primitiu) probablement edificada a finals del segle X. Es compon d’una breu aula rectangular, coberta amb una estructura de fusta, i d’un absis de planta semicircular molt peraltat.

La Farga de Bevié

És una colònia tèxtil centenària en ple declivi. Està compartida entre els municipis de Montesquiu i les Lloses a cavall de les comarques d’Osona i el Ripollès.

Va ser fundada pel suís Edmund Bebié Wild (d’aqueí el sobrenom dels “Suïsos”) tot aprofitant la situació estratègica que ofereix el meandre que dibuixa el riu Ter. En un principi la fàbrica tèxtil només constava d'un molí, el molí de Rocafiguera. La construcció de la fàbrica s'inicià el 1895 i les transformacions cotoneres començaren quatre anys més tard.

En la seva història més recent ha viscut l'acomiadament dels treballadors existents i la fi de l'activitat productiva (març del 2008). 

 Para ver el mapa de la zona pulsa aquí

Si tienes alguna foto interesante de estas excursiones mándanosla y la incluiremos en la página.

subir        página principal

Fotos: M. Torné