Club Excursionista Jesús-María (Sección de PADRES)

ENGOLASTERS – FONTVERD – LA PLANA

5 Julio 2008

Pulsa sobre la foto para verla ampliada

   

   

   

   

   

 

 

 

 

 

Vall del Madriu

Introducció:

Protegint les fredes aigües del riu Madriu trobem un dels més grans espais naturals d' Andorra: La Vall del Madriu, un perfecte reflex històric, cultural i biològic de la vida en aquest petit país entre muntanyes.

El seu origen glacial a la zona de Gargantillar li dona aquesta forma de 'U' tan característica de les valls creades gràcies a l'acció del gel en èpoques ara molt llunyanes. D'orientació est - oest neix a 1200 metres fins arribar a una de las cotes màximes de 2500 metres travessant diferents tipus de vegetació : boscos de ribera, pi roig, avet, pi negre, prat alpí...

Al contrari que el seu aflorament rocós granític la fauna és difícil d'observar per la nostra presència, però la vall és un bon hàbitat per una gran varietat de mamífers, micromamífers, aus, rèptils...

Els Senders de Gran Recorregut seran la nostra referència quan vulguem moure'ns per la vall. 

El principal, el GR7, la recorre de l'inici al final. El GR11, s'incorpora al mateix a una altitud de 1600 metres (per un dels senders laterals que prové del llac d'Engolasters) fins a l'Estany de l'Illa on després abandona ja el Madriu cap a Catalunya per la collada de Vall Civera. 

Per últim i de manera més breu trobem el GRP (Gran Recorregut del País) que apareix en la part més alta de la vall (procedent de la Collada de la Maiana), parel.lel alGR7 i acompanyant-lo fins al cercle glacial del final de la vall.

Tota aquesta xarxa de camins del lloc ens ajudarà a descobrir la riquesa cultural i històrica de les construccions antigues reconeguda per part de la UNESCO: nuclis de bordes com el d'Entremesaigües i Ràmio, diferents cabanes de pastors recuperades recentment de manera tradicional amb el mètode de 'pedra seca' i nombrosos terrenys robats a la naturalesa i delimitats per murs o 'feixes' utilitzats antigament pel cultiu i tot l'aliment del bestiar que pasturava durant la temporada d'estiu i tardor. Més senyals de la vida activa a la vall els trobem en els primers explotadors de la massa forestal per la producció de carbó (carboneres) (font d' energia principal fins l'arribada de l'electricitat el 1930) pel poble i la indústria artesanal del ferro (fargues).

El punt final al nostre petit paradís el trobem destacant el més important de la vall, l'aigua. 'Mare del riu' (apel·latiu llatí de Madriu) està alimentat per multitud d'estanys (L'illa, Est.Blau, Est.Forcat, Est.de la Bova, Est.Rodó, Estanyons...) que es troben dins del cercle glacial de Gargantillar i del seu principal i primer afluent que es el riu de Perafita i Claror. 

La suma d'aquesta força aquàtica verge dona pas, a Escaldes i a través de filtracions, a un dipòsit natural d'aigua termal de més de 70 graus, un regal terapèutic pels nostres sentits. 

 Senderisme:

Prenent com a referència el sender empedrat principal de la vall, podrem gaudir de la majoria d'excursions d'aquesta zona. Si desitgem allargar la nostra estada a la vall, disposem de tres refugis lliures i en perfecte estat per passar la nit. El primer és el de Fontverd (1880m.) de 14 places, el segon és el del riu de l'Orris (2.230 m.) de 6 places i l' últim és el de l´Illa de 60 places (2.480m.) 

Aquesta vall té una longitud total de 11,8 km. que recorrerem en unes cinc hores sense cap tipus de dificultat tècnica i gaudint d'un paisatge idíl·lic.

Hidrografia

- Riu Madriu: És el més important de la zona, neix a la zona de l'estany de l'Illa, estany dels Forcats, estany de la Bova... Tot l'any resta alimentat perls diferents canals al llarg del seu recorregut. Desemboca al Valira d'Orient.

 Itinerati: Circuit de les Fonts, Engolasters (1.629 m) – Coll Jovell (1.779 m) – Solà de Ràmio – Fontverd (1.880 m) – Cortals de Ràmio (1.600 m) – Entremesaigües (1.450 m) – la Plana (1.232 m).

L’entorn muntanyenc: Gaudirem de la frescor del camí del circuit esportiu fins l’alt de Coll Jovell i després tot planejant el Solà de Ràmio arribarem a Fontverd. Continuarem vorejant el Madriu i pasarem per Ràmio, Entremesaigües i la Plana. En tot el recorregut podrem gaudir de la diversitat de la flora, la fauna i de les vistes que ens ofereix l’itinerari.

Situació: Vall del Madriu.

Sortida: Circuit de les Fonts, Engolasters (1.629m)

Punt mes alt: Regugi de Fontverd (1.880m)

Arribada: Encreuament de la Plana (ctra. De la Comella/Engolasters 1.232 m)

 Objectiu: Visió didàctica de la Vall del Madriu. Diferenciarem les zones de flora de l’obaga d’Engolasters, el camí del Solà, i zones de ribera. Trobarem també restes de construccions dedicades a la ramaderia i l’agricultura.

 Longitud: 12 km 

Desnivell: 243 m de pujada i 640 m de baixada. 

Temps/durada: 6 h 30’ 

Tipus de dificultat: mitjana

Material necessari: Calçat de muntanya, motxilla, cantimplora, impermeable, crema solar, menjar i gorra.

 Temes Interessants:

- Paisatge cultural declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

- Canal de FEDA que canalitza l’aigua del riu Madriu per laproducció de l’energia hidroelèctrica.

- Observació dels canvis de vegetació en les diferents zones de l’itinerari.

- Recerca de l’esquirol i observació de les diferents espècies d’aus del bosc (mallaregues, picots...)

- Vall del Madriu: seguiment de les diferents zones antigues d’agricultura i ramaderia.

- Avaluació sobre el terreny de la diferència de caminar per la vessant d’una muntanya (canals, tarteres...) i el fet de fer-ho pel fons d’una vall.

- Entremesaigües: confluència de les aigües del riu Madriu i del riu Claror i Perafita.

- Observació de l'erosió feta per l'aigua sobre el sòl granític.

- Reconeixement de la fauna alpina com ara la marmota.

- Observació de les zones rocoses (tarteres).

 Situació: La Vall del Madriu és situa en el quadrant sud oriental del Principat d’Andorra. 

Orientació: Nord-oest fins a Coll Jovell i Sud tot el recorregut del Solà i la Vall del Madriu.

Estatge: Muntà i subalpí.

Tipus de vegetació:

Pujada fins Coll Jovell:

Bosc: Avet (Abies alba) , Pi roig (Pinus sylvestris), Bedoll (Betulapendula), Avellaner (Corillus avellana), Trèmol (Populustremula), Moixera de guilla (Sorbus aucuparia), Saüc (Sambucusracemosus).

Sotabosc: Neret (Rododendrum ferrugineum), Farnola(Arctostaphylus uva-ursi), Gerdera (Robus idaeus), diferents tipus de molses i festuques. 

Solà de Ràmio fins a Fontverd :

Bosc: Pi roig (Pinus sylvestris), Bedoll (Betula pendula), Pi negre (Pinus uncinata),Avellaner (Corillus avellana), Avet (Abies alba).

Sotabosc: Boix (Buxussempervirens), Ginebre (Juniperus comunis), Epilobi (Epilobiumangustifoli), Farnola (Arctostafilus uva-ursi), All silvestre (Alliumshoenoprasum).

De Fontverd fins a Ràmio:

Bosc: Pi negre (Pinus uncinata), Avellaner (Corillus avellana).

Sotabosc: Bruguerola (Calluna vulgaris), Gerds (Robus idaeus), i pratsde dall.

Podem observar la varietat de vegetació de la zona i com canvia no només depenent dels estatges, sinó també de la zona on ens trobem (solana, obaga o ribera). 

 Estació de l’any: Tot l’any. Es recomanaa la primavera per la bellesa floral, i a la tardor per a la riquesa paisatgística entre arbres perennes i caducifolis. Al’hivern cal tenir en compte la presència de neu.

 Geomorfologia: Vall del Madriu, Vall de formació glacial que ens ha deixat la típica forma de U. Aquesta antiga glacera era una de les principals afluents de la gran glacera de la Valira d'Orient i neixia al capdamunt de la vall al Circ de Gargantillar. 

 PARADES: (Punts de l’itinerari on hi ha les coses interessants a veure).

Mirador 10 min El trobem a la dreta després del túnel de roca. Hi observem diferencia de la vegetació entre obaga (Coll Jovell) i solana (Carroi). Veiem la forma de U de la que va ésser la principal vall glacial del nostre territori.

Abans del mirador, seguirem el canal de F.E.D.A, antiga F.A.S.H.A, que s’utilitzava per la producció d’electricitat. Canal alimentat pel riu Madriu.

Alt de Coll Jovell 35 min Observació panoràmica de la vall del Madriu, vall formada per l’acció del glacial que neix a Pessons, i degut al seu moviment lent que va anar erosionant la roca granítica de la zona. La vall de Perafita és diferent perquè és més tancada i ha estat erosionada per l’acció de l’aigua del desglaç de les neus acumulades en les zones més elevades.

Vista panoràmica durant el camí del Solanet Observarem la forma de U descrita en l’anterior parada, a més de poder veure que en la zona obaga han aparegut espècies caducifòlies com el bedoll degut a la tala de pi negre que s’utilitzava per la producció de fusta. Aquesta fusta era transportada per l’empedrat camí que voreja el Madriu, amb l’ajuda d’animals de càrrega i s’utilitzava principalment per fer carbó, fondre ferro i en la construcció.

Roc de l’Estall 1h15 – 1h30 Roca on apreciarem amb claredat l'acció del gel que any rera any ha anat actuant sobre el granit (formes llises i polides). Des d'aquí, al fons de la vall, podem veure-hi els cortals de Ràmio, i just davant observem les restes de tancats de pedra utilitzats per guardar els ramats durant la tardor i primavera, i per cultivar-hi el ferratge del bestiar i patates

Fontverd 1h30 – 2h Font natural que surt d’ente el granit i el prat verd, a prop del refugi del mateix nom.

Ràmio De baixada, farem una visita als cortals de Ràmio, antiga zona on els pagesos i família passaven l’estiu mentre controlaven el ramat i cultivaven els camps. Son construccions de pedra seca de dos pisos (bordes), on s’hi acumulava el dall per poder alimentar el bestiar quan tornés a baixar a l’hivern. En aquest moment, la família aprofitava per dormir a la part superior de la borda per gaudir de l’escalfor dels animals que estaven en la part inferior del mateix edifici.

Entremesaigües Confluència de les aigües del riu Madriu i les aigües del riu Claror i Perafita.

Para ver el mapa de la zona pulsa aquí

MINA DE LLORTS – LA CORTINADA

6 julio 2008

 

 

 

 

 

Ruta del Ferro

No us perdeu la Ruta del Ferro, un dels protagonistes del paisatge de la vall, a on podreu descobrir els recursos vinculats amb el procés de l'obtenció, la transformació i la comercialització del ferro. Els punts d'interès repartits pel territori permeten descobrir una de les activitats econòmiques més importants que es van desenvolupar a Andorra des de principi del segle XVII fins a final del segle XIX. Mines, carboneres, hàbitat miner i siderúrgic, fargues són alguns exemples dels punts d'aquest itinerari.

La Mina de Llorts

És un testimoni dels treballs de prospecció i posterior extracció realitzats al segle XIX. Actualment, només conserva una galeria oberta amb pólvora, d'uns 30 m de llargària.

L'Itinerari d'Escultures dels Homes de Ferro.

Al llarg del camí ral (al costat de la mina), podem visitar les escultures contemporànies, que han estat inspirades en els antics oficis relacionats amb la producció del ferro. Una exposició a l'aire lliure on les escultures fetes per artistes d'arreu del món estan en comunió amb la natura.

Sant Martí de la Cortinada

La vinculació de l'església de Sant Martí dins de l'itinerari, rau en les reixes de l'altar major i de les capelles laterals, com a exemples dels productes manufacturats amb ferro procedent de les fargues andorranes. A més, destaquen també altres elements importants, com les pintures romàniques, l'altar i els retaules barrocs, el mobiliari de fusta del segle XVII, el carrilló i el confessionari.

Para ver el mapa de la zona pulsa aquí

Si tienes alguna foto interesante de estas excursiones mándanosla y la incluiremos en la página.

subir        página principal

Fotos cedidas por: M. Torné