FUIVES - SANT QUIRZE DE PEDRET

17 Mayo 2008

Pulsa sobre la foto para verla ampliada

FUIVES

Fuives és la major reserva de rucs catalans de tot el món. Es troba a la comarca del Berguedà.

El nostre nucli zoològic està qualificat com a zona paisatgística i reserva natural, en una típica casa pairal catalana anterior al segle X.

De ben segur que a molts de vosaltres us agradaria passar un dia en plena natura i aprendre quatre coses més sobre una raça desconeguda per a molts.

Amb aquesta idea neix el nucli zoològic de Fuives!

Joan Gassó i fill tenen molt clar el seu objectiu: donar a conèixer el ruc català.

Després de la benvinguda del Joan, podreu passejar pels camins de Fuives per veure de ben a prop més d'un centenar de guarans. Aquests estan separats per mascles i femelles. Els mascles estan separats en quadres individuals, ja que el seu potent tarannà no els permet una convivència segura. Per altra banda, les femelles formen un únic grup, que pastura tranquil·lament pels boscos del voltant juntament amb els seus pollins, que pasturen entre mig any i vuit mesos al seu costat.

No cal oblidar que en tot moment Joan Gassó i fill us acompanyaran i us explicaran les característiques pròpies de la raça, com per exemple: les qualitats físiques, l'alimentació, la reproducció natural...

La visita continua i entrem a la masia, una típica casa pairal catalana anterior al segle X. Hi trobem diversos espais: el laboratori, dues sales audiovisuals, i diverses estances, que encara mantenen l'estil original de l'època en que es va construir, on podreu imaginar com vivia una família al camp.

Dins la sala audiovisual us explicarem la història de la raça i de l'explotació. Al costat mateix hi trobem el laboratori, que és usat per a la reproducció artificial. Seguidament, a l'ecomuseu podreu veure una exposició d'eines del camp.

Fora de la masia hi trobem una sala polivalent, on els més petits de la casa podran passar una bona estona fent algunes manualitats. Així, la visita està orientada tan als grans com als més petits de la casa. A més, també disposem d'una àrea de picnic i d'una petita botiga de records.

Esglèsia de Sant Quirze de Pedret

Sant Quirze de Pedret és una obra cabdal de l‘arquitectura preromànica.

L’edifici es bastí entre els segles IX i X amb aportacions d’època romànica. Conté la reproducció d’importants pintures murals del segle X (l’Orant i el Cavaller) i del segle XII (la paràbola de les verges prudents i les verges nècies).

L'església de Sant Quirze de Pedret, dins el comptat de Berga i la jurisdicció del bisbat d'Urgell, té uns orígens molt poc documentats

     La primera notícia del lloc és de l'any 983, que surt esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració i dotació (Et in Pedredo masos .II., cum terras et vineas).

     El 20 d'octubre del 983 es consagrava l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà; el levita Francó donà a aquesta església un alou amb les seves cases, horts, vinyes i totes les seves possessions i una església, el nom de la qual és esborrat en el document, situada al comptat de Berga, a la muntanya de Pedret i al lloc de Nesplosa (...cum ipsa ecclesia sancti... qui est in comitatu Bergitano, in monte Petreto in locum vocitatum Nesplosa.). No podem assegurar que aquesta fos l'església de Sant Quirze de Pedret, car el document ha perdut aquest fragment, però si ho fos, Sant Quirze no tindria aleshores caràcter parroquial.

     El 20 de Març de 1168 el bisbe de la Seu d'Urgell, Arnau de Preixens, consagrava l'oratori de Sant Miquel i Sant Víctor de Pedret a precs de Bertran d'Avià, fundador i dotador de l'oratori; aquest fundador havia de donar anualment, per quaresma, una lliura de cera als bisbes d'Urgell. El document explica que el dotador construeix l'oratori per a remei de la seva ànima i la dels seus antecessors i li correspondrà la tasca i les primícies del seu treball.

     Hom pot pensar que l'oratori de Sant Miquel i Sant Victor era independent de l'església de Sant Quirze de Pedret; també, hom pot pensar que es tracta d'un oratori de la pròpia església, car el document de consagració no ho especifica.

     L'any 1248 Ferrer de Vilar, capellà i rector de l'església de Sant Quirze de Pedret, per a remei de la seva ànima i dels seus, donà al monestir de Sant Pere de la Portella tot l'honor i terres que posseïa a la parròquia de Sant Quirze.

     Al llarg del segle XIII continuen les notícies del lloc, concretades en diferents deixes testamentàries; així l'any 1286 Ramon d'Avià, de Berga, deixava en el seu testament, sis diners per a l'obra del pont de Pedret (...et operi pontis de Pedreto .VI denarios...).

     L'església de Sant Quirze de Pedret era parroquial al final de l'època medieval car, l'any 1312, apareix esmentada amb aquesta categoria en vista al deganat de Berga d'aquest any.

     El segle XVIII l'església era sufragània de Santa Maria de la Baells, juntament amb Sant Andreu de Cercs. Atès que són tan pocs els monuments sencers que es conserven a Catalunya, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, emprengué la tasca de restituir a l'edifici l'aspecte que tenia en la seva època primitiva. Aquesta església, que feia un segle que havia estat profanada i abandonada, després d'aquests treballs de restauració, fou retornada al culte el 6 de setembre de 1964

     Avui l'església només té culte, el dia de la festa anual, i depèn de l'església parroquial de Berga.

     La conservació del monument depèn de l'Ajuntament de Berga, en virtut d'un acord sotscrit entre el bisbat de Solsona i aquest ajuntament, que vinculava Pedret al Museu Comarcal de Berga.

     L'any 1989 s'inicià la segona i definitiva restauració.

Para ver el mapa de la zona pulsa aquí

Si tienes alguna foto interesante de estas excursiones mándanosla y la incluiremos en la página.

subir        página principal

Fotos cedidas por: M. Torné