Club Excursionista Jesús-María (Sección de PADRES)
Si pulsas con el ratón sobre la foto la verás ampliada
Excursión del día 1 febrero 2003
Montblanc - Ermita de la Trinitat - Masía Menacho - Espluga de Francolí
MONTBLANC
El papel preponderante de la villa de
Montblanc como capital de la comarca de la Cuenca del Barberá se refleja en su
estructura, ya que posee uno de los recintos amurallados mejor conservados de
Cataluña.
Las Murallas de
Montblanc fueron erigidas durante el reinado de Pere IV (el Ceremonioso) en el s. XIV, alcanzando
un perímetro de mil quinientos metros con 31 torres almenadas, hoy reducidas a
17.
Antaño hubo
cuatro portales para entrar en la ciudad, que correspondían a los cuatro puntos
cardinales; de ellos hoy quedan dos, la Puerta de Sant Jordi y la de Bové.
El papel preponderante de la villa de
Montblanc como capital de la comarca (cuenca del Barberá) se refleja en su
estructura, que la convierte en el conjunto urbano medieval mejor conservado de
Cataluña.
La villa fue
fundada en el s. XII y favorecida con franquicias y privilegios donados por los
monarcas de la Corona de Aragón.
En 1392 (s.
XIV), el rey Juan I crea el ducado de Montblanc, título a ostentar por el
heredero de la Corona.
Sus calles
guardan el sabor medieval con numerosos edificios de fachadas góticas como el
Palacio Real y el Palacio Alenyá.
En su plaza
mayor porticada aún se celebra el mercado. Allí se encuentra el Ayuntamiento
del s. XVII y el Palacio de los Desclergue.
Situada en les muntanyes de Prades, en un paratge de gran belleza
natural. A l’Ermita de la Santíssima Trinitat s’hi venera una imatge
trobada, segons la tradició popular, sota la vella “Alzina Beneïda”.
L’actual edifici és del s. XVIII, restaurat recentment, substitueix una
ermita que ja s’esmentava al s. XIV.
L’ESPLUGA
DE FRANCOLÍ
L’Espluga de
Francolí es troba a l’extrem sud-oriental de la comarca de la Conca de Barberà.
El seu terme està regat pels rius Milans i Francolí i comprèn la caseria i
l’antic balneari de les Masies. El seu nom, del llatí Spelunca, que
significa cova, documentat al s. XI, té l’origen en les nombroses coves o
esplugues que hi ha en el seu terme.
Una porta oberta al passat. La cova de la Font Major
fou descoberta acci-dentalment
l'any 1853. El 1992 s'iniciaren les reformes de la que avui és la Cova-Museu,
inaugurada el 1994.
Para
ver el mapa de la zona pulsa aquí Si tienes alguna foto interesante de estas
excursiones mándanosla y la incluiremos en la página. Fotos: R. Collado y M. Martín Diseño página: S.
Collado
Està situada dintre del casc urbà, compta amb un fàcil
accés per gent de totes les edats i es visitada per 50.000 persones a l’any.
La cova de la Font Major, sistema càrstic binaric amb riu subterrani, és una
de les set coves més llargues del món formades en conglomerats i una de les
poques que s'estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Amb més de 3.600
m. de corredors desco
berts fins ara, es ben palesa l'activitat humana des de temps
prehistòrics.
Una part de l’interior
de la cova està habilitada com a museu, únic en el món d'aquestes
característiques.
De forma intel·ligentment
ideada, la visita esdevé un complet endinsament en la vida i costums de l’home
primitiu, de la formació de la terra, del coneixement de les eines, dels oficis
i de l’evolució de l’entorn en què vivim. El muntatge audiovisual no
escatima en fotografies, gràfics i explicacions. En conjunt resulta una visita
molt interessant i instructiva, del tot obligada.
Un recorregut d'aventura
endinsa els visitants que ho desitgen per l’interior de les galeries més
sorprenents tot remuntant un riu subterrani que al sortir a l’exterior rep el
nom de Francolí.