Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

2014 2015
2017 2018 2016 2017 2015 2016 2014 2015 2013 2014 2012 2013 2011 2012 2010 2011 2009 2010 2008 2009 2007 2008 2006 2007 2005 2006 2004 2005 2003 2004 2002 2003 2001 2002 2000 2001 1999 2000 1998 1999

2014 10 18
2014 11 15
2014 12 13
2015 01 24
2015 02 21
2015 03 14_15
2015 04 25
2015 05 16
Dia de la Família

       Una de les millors maneres de conèixer i gaudir del Parc és, sens dubte la passejada. Tot caminant, podem contemplar la riquesa del patrimoni natural i cultural del Parc. El ritme de les nostres passes ens permet la descoberta d'indrets que d'altre manera ens passarien per alt.

       El camí de Vilanova a les parròquies de Castanyedell i Bancells creua la Riera Major pel notable pont de Malafogassa, de dues arcades desiguals i d'esvelta silueta, bastit vers el 1498 pel mestre de cases Pere Folgueres, de Sant Andreu de Castanyedell, en substitució d'un d'anterior probablement destruït pels terratrèmols de 1425-27. El pont rebé el nom de la casa i molí de Malafogassa, a l'extrem de llevant.

       Diu la tradició que un esclau que estava cavant en una vinya es trobà una petita imatge la Mare de Déu. La desenterrà i la portà al fill de l’amo per fer-li una ofrena. Quan anava a la casa es trobà que no la duia a les seves mans, pensant que se l’havia oblidat tornà a la vinya i la trobà de nou a terra. La tornà a agafar i es dirigí cap a la casa, però, li passà el mateix, i així, anar fent varies vegades fins que va entendre que la imatge no es volia moure d’allí. Anà a trobar l’amo i li explicà el que li estava passant. L’amo anà a la vinya i veié la imatge entre esplendorosos raigs lluminosos.

       S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç; que això comportava. Pel pare natural passaven diversos camins importants. El de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa, e unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar i creuava la serra de l'Obac. Aquest camí, que sembla que fou construït per presos condemnats a treballs forçats, aglutinava bona part del comerç; i els transports entre els pobles que es trobaven al llarg del seu recorregut. Al llarg del trajecte es van haver de construir hostals on els viatgers i els animals poguessin reposar i recuperar forces. En aquests hostals, com sol succeir on hi ha molt transit de forasters, s'hi podia trobar gent de tota mena: comerciants, militars, aventurers, traginers, pinxos, cambreres alegres, bandolers, etc.

       A la pista que caminarem, fa uns anys, a la masia “el Vilar” (km. 4,6), hi havia un peatge que s'havia de pagar per poder passar. Van fer una petita variant per no haver de pagar el peatge.

       Sant Sadurní de Rotgers és una antiga església sufragània de Borredà situada al sector N del terme, a 970 m d'altitud, en un terreny boscós i despoblat (als segles XIII i XIV esdevingué parròquia independent). L'edifici és dins de la propietat del mas dels Torrents, però té més a prop la casa de la Cirera; aquesta és una antiga vila rural, esmentada des del 901.

       Més avall l’alterosa presència de la muntanya del Cap de Sant Sebastià de La Guarda és l’accident dominant i més conegut d’aquest tram de litoral. Amb els seus 165 metres d’altitud, cau sobtadament sobre la mar i crea una costa amb grans espadats que arriben al seu punt més espectacular al Salt de Romaboira, d’una verticalitat absoluta. L’alt promontori és coronat pel vell edifici que integra la torre de guaita (bastida a partir del 1445 amb planta de semicercle allargat) i la ermita que li ha donat nom (el primer ermità fou Jaume Corbera, citat en una carta de la reina Maria de Castella del 1442) i la seva hostaleria (avui hotel) i pel far de Sant Sebastià, que era el més potent de la costa del principat. Aquest com fou poblat en època pre-romana; hi ha les restes d’un poblat ibèric.

       Itinerari pel traçat de l’antic ferrocarril pel transport de fusta entre Guardiola i Gisclareny, que ha permès recuperar, des del 2009, un recorregut amb àmplies vistes sobre Bagà i les muntanyes de l’entorn. El traçat s’endinsa en zones boscoses, amb túnels i passarel•les de diferents tipus i està equipat amb baranes. Les obres del ferrocarril es van iniciar el 20 d’abril de 1914, promogudes per Tomàs Nicolau i Prieto propietari de la serradora de Berga. La construcció de la via era complicada degut a l’orografia, la dura climatologia i a la dificultat dels treballs manuals. Es van construir túnels i parets de pedra seca (encara visibles) per consolidar la via. Després de funcionar uns quants anys es va abandonar i va començar una degradació constant del traçat. Als anys 1960-1970 els serveis forestals van reobrir alguns trams per realitzar actuacions d’hidrologia i contenció de l’erosió.

       Un dia per treballar plegats per un bon fi.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.