Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

2011 2012
2017 2018 2016 2017 2015 2016 2014 2015 2013 2014 2012 2013 2011 2012 2010 2011 2009 2010 2008 2009 2007 2008 2006 2007 2005 2006 2004 2005 2003 2004 2002 2003 2001 2002 2000 2001 1999 2000 1998 1999

2011 10 15
2011 11 12
2011 12 17
2012 01 21
2012 02 25
2012 03 17_18
2012 05 12
2012 06 16_17

      A banda de ser una gran obra d'enginyeria hidràulica, el pantà de Vallvidrera, obra d'Elies Rogent és un espai per passejar amb família i una oportunitat per descobrir els habitants del pantà: l'anomenada granota verda, la reineta i els gripauets etc... i descobrir la fauna i flora que l'envolten. Durant el segle XIX el pantà servia per abastir d’aigua el municipi de Sarrià. Però amb el pas dels anys l’abandonament va deteriorar l’obra i l’embassament d’aigua va desaparèixer.

      Una part del terme municipal de Vallcebre és cobert de boscos, especialment a la baga de Vallcebre, on són abundosos el pi roig, el pi negre i les rouredes. L'agricultura és tota de secà i hi predominen el farratge, els cereals i les patates. La ramaderia havia tingut més importància al segle XIX que no pas ara; actualment hi ha caps de bestiar porcí, oví, boví i conills.

      La pujada es va accentuant tot passant per una clariana. Entrem al bosc i ja comencem a trobar els primers faigs. El camí passa per llocs totalment ombrívols i humits. L’aspecte del bosc canvia radicalment, hem entrat dins la fageda de la Grevolosa. Més endavant, a la dreta del camí trobem la font de la Grevolosa. La pista esdevé corriol. Travessem un torrent i ens trobem al bell mig de l’esplèndida fageda de la Grevolosa. El lloc és realment encisador; poblat per centenars de faigs de mides extraordinàries: n'hi ha que arriben al metre de diàmetre i depassen els trenta metres d'alçada. Es tracta d'uns dels faigs més alts de Catalunya i alguns d'ells han estat catalogats com a monumentals.

      Els espais naturals del delta del Llobregat són una de les zones més importants de Catalunya quant a l’educació ambiental i la recerca. És un indret per visitar-lo, per descobrir-hi el medi natural i gaudir-hi del paisatge, un indret on les condicions d’observació de flora i fauna són excepcionals. I el millor de tot: és a tocar de casa!.

      El faig requereix d’un clima molt humit i és gràcies a l’elevada pluviositat i les boires estivals, que pot viure al Montseny. Podem admirar la bellesa d’aquest bosc en qualsevol època de l’any, però és a la tardor, quan les fulles canvien de color, quan l’espectacle atrau un nombre més gran de visitants a Santa Fe del Montseny.

      Els maquis caminaven de nit per camins inhòspits i en silenci, evitant la carretera i les dreceres més transitades. Quan es feia de dia s'amagaven a les grutes, les cabanes dels carboners i dels pastors, a les barraques i a les masies abandonades. Els trajectes es feien sempre a peu ja que els mitjans de transport podien ser perillosos. Però també el caminant havia d’anar molt alerta. Els nostres protagonistes havien d’intentar no deixar petjades visibles sobretot quan hi havia neu i si calia per a despistar, caminaven d'esquena.

      Sota el castell hi ha el Molí de més Amunt, que segons la tradició guarda enterrats els tresors d'un francès dins una pell de cabra. El molí té adossada una torre de defensa; refet diverses vegades, guarda un arc apuntat. Segons la veu popular les terres de l'entorn del poble eren poblades antigament per una estranya mena d'animals anomenats dips (d'on el nom del poble) que foren una variant vampírica del gos, representats en l'antic retaule de Santa Marina i que configuren l'escut parlant del poble, on se'ls dibuixa amb una pota trencada. De la barreja de l'aire exòtic del Lloc amb les dues torres i el castell arruïnat i de l'etèria llegenda vampirològica dels dips, Joan Perucho configurà la deliciosa novella Les històries naturals.

      La història de Cadaqués es remunta milers d’anys enrere i ha estat influenciada per diversos pobles com Grècia i Roma. Els contactes marítims i els intercanvis comercials amb aquestes i altres cultures van afavorir el desenvolupament econòmic del municipi, basat essencialment en la pesca i l’agricultura. Sens dubte, la situació geogràfica de Cadaqués, encarat al mar i aïllat de la resta de l’Alt Empordà per la muntanya de Pení, va contribuir a crear el caràcter i l’esperit mariner d’aquest poble que durant segles va fer front als atacs dels pirates i corsaris.

 

Els comentaris de cada excursió han estat extrets dels fulls informatius de cadascuna d'elles, intentant escollir alguns dels paràgrafs mes representatius.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.