Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

2010 2011
2017 2018 2016 2017 2015 2016 2014 2015 2013 2014 2012 2013 2011 2012 2010 2011 2009 2010 2008 2009 2007 2008 2006 2007 2005 2006 2004 2005 2003 2004 2002 2003 2001 2002 2000 2001 1999 2000 1998 1999

2010 10 23
2010 11 20
2010 12 18
2011 01 22
2011 02 19
2011 03 19
2011 04 09_10
2011 06 04

      Collserola conté una àmplia mostra d'ambients naturals mediterranis, en els que hi trobem predominantment boscos. Aquests juntament amb diverses formacions de vegetació baixa, formen un mosaic que acull una variada fauna. Hi són presents gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani. Aquesta diversitat es la riquesa biològica de la serra. Una de les millors maneres de conèixer i gaudir del Parc és, sens dubte la passejada. Tot caminant, podem contemplar la riquesa del patrimoni natural i cultural del Parc. El ritme de les nostres passes ens permet la descoberta d'indrets que d'altre manera ens passarien per alt..

      Sortirem del coll de Terrades, molt a prop del Parador de Sau, i anirem a cercar un camí que, per sobre de les costes del Vilar i els cingles de Migdia ens permetrà una visió extraordinària del pantà de Sau al llarg d’un bon tram del camí. En arribar al pla de Bruguers, amb el puig de Sau a la dreta, hi podrà haver la possibilitat d’acostar-se a la roca de Migdia, un altre extraordinari mirador sobre el pantà de Sau, de retorn al pla de Bruguers ben aviat iniciarem una davallada que ens portarà, primer a la Vileta Grossa i després a la població de Vilanova de Sau. Des d’aquesta població i per diversos camins i pistes arribarem al pont de Malafogassa, que creua la riera Major, un dels rius més interessants d’Osona, i per una pista al costat de la riera passarem per les Planes i can Crivillé fins arribar al molí de Bojons, on acabarem la caminada.

      El Castell de Burriac és una construcció militar documentada a l’any 1000. De fet, els primers documents que el citen són de traspàs a ‘Ermessenda de Carcassona ‘que la va passar al seu fill, el comte de Barcelona. Està a uns 387 metres d’alçada, i a més de ser un dels cims al repte dels 100 cims, té una posició privilegiada que el fa dominar i vigilar tota Mataró i par del Maresme que toca més amb el Barcelonès. Per això, no sorprèn pensar que passes per diferents mans, com per exemple la família Sant Vicenç o el Desbosc. Sigui com sigui, fins prop del 1.800 no va deixar de fer funcions defensives.

      És en el context de la greu crisi agrària i econòmica general del final del segle XIX que sorgeix la idea de la construcció del pantà de Foix. Una infraestructura d'aquestes característiques transformarà decisivament l'agricultura de les poblacions més properes al riu Foix, que passaran de la vinya, molt delmada per la fil·loxera dels anys 90 amb la consegüent davallada del preu del vi, al regadiu.

      Olivella està situat al sector nord de la comarca del Garraf, al bell mig del massís del Garraf, entre vinyes i margallons situat damunt d’un turó. El municipi d’Olivella el composen, a més del poble, sis urbanitzacions i també diverses masies. Com a conseqüència de la seva geografia accidentada, Olivella sempre ha tingut una població dispersa de masies, i moltes de les cases han perviscut fins als nostres dies amb el mateix nom. El Garraf és un espai natural protegit i gestionat per la Diputació de Barcelona, configurant una anella verda que envolta els sectors més industrialitzats del país.

      Vallgorguina està situada en una vall que es troba entre les serres del Montnegre i el Corredor, espais naturals d’un important valor ecològic i paisatgístic. El poble està envoltat per muntanyes cobertes de bosc, on s’hi pot trobar una gran varietat d’espècies vegetals i animals. Aquest entorn natural privilegiat fa que el municipi sigui un indret ideal per a la practica de l’excursionisme i d’esports com l’equitació i el ciclisme de muntanya.... L’activitat econòmica tradicional fou l’explotació del bosc i l’agricultura. Dins l’agricultura l’activitat principal era el cultiu de farratges. El treball al bosc consistia en fer llenya, feixines, carbó, rodells per a cèrcols de bota, etc. però sobretot, en pelar suros. Durant el s. XIX, va tenir gran importància el conreu de la vinya i la ramaderia. .

      El poble de Castell de l’Areny es troba a 953 m alt., arredosat als encinglerats penyals de les roques del castell, que formen una aresta entre les valls de La Clusa i de Vilada o Camprubí. Una vintena de cases s’agrupen en torn l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic però molt modificada al llarg del temps; conserva una notable porta d’entrada amb aplicacions de ferro forjat dels segles XI i XII, i corona l’edifici un campanar de torra quadrat. Tot el conjunt es troba en bon estat de conservació.

      El Parc del Foix està situat integrament a l’Alt Penedès, ocupa una superfície de 2.900 hectàrees i compren l’embassament del riu Foix, una de les poques zones humides de la regió. El Parc del foix és el més meridional dels dotze espais de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. L'interès ecològic de l'espai se centra tant en la gran varietat d'ambients ecològics que s'han generat a l'entorn del pantà de Foix. El parc presenta dos ambients ben diferenciats : l’alzinar, barrejat amb pin blanc, creix a les zones obagues, mentre que les pinedes amb matollar dominen als llocs més secs. Entre els arbusts destaquen el margalló. Als marges del riu i de les rieres i al pantà podem observar bons exemples de vegetació de ribera. El Parc presenta també un ric patrimoni arquitectònic i històric vertebrat al voltant del Castell de Castellet i del de Penyafort.

 

Els comentaris de cada excursió han estat extrets dels fulls informatius de cadascuna d'elles, intentant escollir alguns dels paràgrafs mes representatius.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.