Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

2007 2008
2017 2018 2016 2017 2015 2016 2014 2015 2013 2014 2012 2013 2011 2012 2010 2011 2009 2010 2008 2009 2007 2008 2006 2007 2005 2006 2004 2005 2003 2004 2002 2003 2001 2002 2000 2001 1999 2000 1998 1999

2007 10 06
2007 11 10
2007 12 15
2008 01 26
2008 02 16
2008 03 08
2008 04 12_13
2008 05 31_01

      Un cop arribem al pàrking del poble de Sant Llorenç després de passar per els municipis de Figueres i Terrades començarem la nostra excursió d’avui per un corriol de lleugera pendent que ens portarà fins a la Ermita de Sant Jordi, única de la província de Girona dedicada al Patró de Catalunya. Es tracta de una capella aïllada situada en un mirador espectacular des de on podrem contemplar els pics mes alts d’aquesta banda del Pirineus: Comanegra (1558 m), Bassegoda( (1373 m.), Mare de Deu del Mont (1123m ), Roc de Fraussa (1565 m.).

      La Ruta de les Vagonetes de Dalt finalitza a la Plaça Dolça d’Ogassa que és el lloc on es concentraven totes les vagonetes procedents de les diferents mines situades en un nivell superior. Per desplaçar les vagonetes des de cada mina fins a la Plaça es van instal•lar vies, plans inclinats i fins i tot un sistema de vagonetes aèries. Les vagonetes plenes de carbó baixaven per gravetat fins la Meseta de Baix, i un cop allà fins a l’estació de tren de Toralles.

      Els primers pobladors del municipi són els caçadors i recol•lectors del paleolític superior que van viure al campament a l’aire lliure de Can Garriga del Solei, que acollia un grup de població nòmada que hi feia estades temporals. En aquest jaciment, de referència en la historiografia catalana, s’han datat materials d’una antiguitat que oscil•la entre els 12.000 i els 8.000 anys. Durant el neolític, entre 5.500 i 3.000 aC, amb l’extensió de l’agricultura i la ramaderia s’instal•laren comunitats de població sedentàries en diversos indrets del municipi. Les restes d’aquest període que s’han localitzat al municipi són els sepulcres de fossa, que són les restes característiques d’aquest període, al Vallès Oriental.

      Y hete aquí que a la mañana siguiente, después de un buen desayuno, Medír sale de su vivienda para dirigirse a cultivar su huerta: A lo lejos distingue una enorme polvareda que anuncia la llegada inminente de la legión romana que viene a cumplir con su deber. No esperaba que llegaran tan pronto; aunque lo que de verdad le produjo una fuerte conmoción fue ver que las habas que había sembrado el día anterior ya estaban granadas. Sin duda — pensó el labriego— esto es obra de Dios. De la sorpresa pasó a la alegría. pues había encontrado una solución que creía resolvería su dilema, al mismo tiempo que cumpliría lo que le había prometido al obispo. Medír salió a recibir a los jinetes, que como esperaba, le preguntaron si había visto pasar por allí a Severo. Y muy inocentemente les respondió: Sí. Pasó por aquí cuando planté las habas. Se dirigía a Castrum Octavianum.

      Sens dubte, aquesta muntanya al llarg dels anys ha estat una de les destinacions predilectes del món excursionista, atès el seu fàcil i ràpid accés i per les expectatives i avistaments de territori que ofereix a l'excursionista. De fet, diversos grups i associacions excursionistes d'arreu de Catalunya s'han fundat dalt de La Mola.

      El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos.

      Montgrony: Important santuari romànic de final del segle IX. Actualment, sota el pla de Sant Pere s'hi troba una hostatgeria. A més de la vista panoràmica, destaquen les escales tallades a la roca viva que el comte féu esculpir als seus serfs, i als quals després es negà a pagar el preu convingut. "Els prometé [mesures] curulles i les hi donà rases". La Mare de Déu de Montgrony pertany a les anomenades Verges Trobades, atès que fou amagada en el lloc de veneració arran de la invasió àrab. En aquesta zona, alguna citació històrica hi situa un castell fortalesa utilitzat com a defensa de les invasions sarraïnes. D'altra banda les troballes de restes megalítiques i dolmens confirmen la vida prehistòrica en aquesta zona, prolífica en coves i amagatalls.

      L'itinerari proposat coincideix amb el GR 92 "Sender Mediterrani". Se surt de l'Almadrava per la costa cap al Sud, en direcció a l’Ametlla de Mar . Sempre que és possible es camina ran de mar; pels antics camins de ronda, tot creuant les cales on els corsaris barbarescos provaven de desembarcar d'amagat dels cavallers cristians de l'orde de St. Jordi d'Alfama. Després de passar prop de les pedres del castell actual (segle XVIII), s'arriba a l'Ametlla de Mar.

 

Els comentaris de cada excursió han estat extrets dels fulls informatius de cadascuna d'elles, intentant escollir alguns dels paràgrafs mes representatius.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.