Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

2004 2005
2017 2018 2016 2017 2015 2016 2014 2015 2013 2014 2012 2013 2011 2012 2010 2011 2009 2010 2008 2009 2007 2008 2006 2007 2005 2006 2004 2005 2003 2004 2002 2003 2001 2002 2000 2001 1999 2000 1998 1999

2004 10 16
2004 11 20
2004 12 18
2005 01 22
2005 02 19
2005 03 12
Actes 25 anys
2005 04 16_17
2005 05 28_29
Dia de la Família

      Les característiques geogràfiques i paisatgístiques de la Vall de Lord conformen una autèntica vall natural envoltada d'un bell mosaic de muntanyes. Al nord, unida a la majestuosa serra del Verd, per coll de Port, es troba I'àmplia serra de Port del Comte amb el cim més alt de la contrada, el Pedró dels Quatre Batlles (2.283 m), i també el forat de la Bòfia, antic pou de glaç (-31oC) en altre temps era explotat. A ponent hi ha les serres de Mitges i Pratformiu; i al sud, les serres de Busa, els Bastets, les roques i la mola de Lord que presenten altes i verticals parets conglomerades.

      ARBÚCIES:  Demarcació: Girona.   Comarca: La Selva.   Nombre d'Habitants: 4.317.   Superfície: 85 Kms2.   Altitud: 291 m.

      De territori accidentat (les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles de Baix), el bosc que el cobreix és de pi blanc i d'alzinar als punts més elevats. El poble de Martorelles de Dalt es comunica per carretera amb Martorelles de Baix; travessen el terme diversos camins de muntanya. Antigament el terme de la parròquia de Martorelles arribava fins al Besòs, dins el qual terme parroquial es formaren els nous nuclis de poblament de Martorelles de Baix i Martorelles del Mig, o simplement el Mig. Aquell nucli, Martorelles de Baix, més ben situat, esdevingué més important i al segle passat obtingué la capitalitat del municipi. El 1927, però, se li segregà Martorelles de Dalt que, des d'aleshores, forma municipi independent. De les masies antigues del terme es destaca Can Gurri, a la capçalera del torrent d'aquest nom (que forma, aigua avall del sot dels Arbres, la riera de les Canals), prop de la font d'en Gurri i del collet de Can Gurri, on es descobrí un megalit funerari d'interès per a la cronologia d'aquest tipus de monuments, el dolmen del Collet de Can Gurri, que contenia un punyal de bronze. Dalt el turó de Castellruf, on hi hagué el castell medieval d'aquest nom, hi ha vestigis d'un antic poblat ibèric.

       La primera referència de Castellterçol procedeix de St. Mateu de Bages i es guarda a I' Arxiu de Montserrat. Es tracta d'una venda de tres porcions de terra que fa una parella de propietaris. D'una declaren que l'obtingueren per aprisió d'una terra règia que es troba en el territori d'Osona, en el terme del Castell d'un tal Terçol. La data d'aquest document és l'any 898, que indica que llavors ja existia el lloc i el terme de Castell de Terçol o Castellterçol.

       El castell de Montsoriu és una de les fortaleses medievals més notables de Catalunya i, segons Bernat Desclot (S. XIII) una de les més belles i nobles del món. Des l'any 1993 s'hi està duent a terme una intervenció arqueològica continuada a través de camps de treball de joventut o d'excavacions programades per anar recuperant el que actualment és considerat el castell gòtic català més notable tant a nivell històric, corn arquitectònic i arqueològic.

       El poblament de Fitor és immemorial, així ho avala el fet de constituir la concentració dolmènica més important del Baix Empordà. Al seu terme s'hi troben separats per poca distància, un gran nombre de monuments megalítics, alguns d'ells de grans dimensions, que ens evoquen la presència en el territori d'una cultura molt anterior a la nostra era. Hi trobem el nucli dolmènic més dens de la zona de les Gavarres, i un dels principals de Catalunya.

      

       Borredà té avui dia més de 500 habitants empadronats, però els caps de setmana i sobretot la temporada d'estiu pot arribar a multiplicar per quatre la seva població. Una de les raons per les quals hi ha aquesta crescuda en el nombre d'habitants en aquestes temporades és, perquè al llarg del seu terme municipal de Borredà hi podem trobar diversos càmpings, cases de turisme rural, cases de colònies i al poble mateix hi ha una zona esportiva que consta de camp de futbol, pista de tennis, pista de petanca, pista de futbol sala i piscines.

       El menhir de Can Llaurador es troba a Les Gavarres, una de les regions megalítiques més importants de Catalunya. S'alça en un turó, cosa que indica la presència d'un poblament pròxim en aquella època i delimita els històrics municipis entre Solius i Santa Cristina d’Aro. Les primeres ressenyes daten de l'any 1677 i se'l anomena "Menhir ajagut de Can Llaurador" per la proximitat a la masia del mateix nom i perquè ha estat ajagut molts anys fins que es va posar en peu el dia 16 d'octubre de 1994 amb la col·laboració d'un grup de voluntaris.

 

Els comentaris de cada excursió han estat extrets dels fulls informatius de cadascuna d'elles, intentant escollir alguns dels paràgrafs mes representatius.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.