Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

2003 2004
2017 2018 2016 2017 2015 2016 2014 2015 2013 2014 2012 2013 2011 2012 2010 2011 2009 2010 2008 2009 2007 2008 2006 2007 2005 2006 2004 2005 2003 2004 2002 2003 2001 2002 2000 2001 1999 2000 1998 1999

2003 10 04
2003 11 08
2003 12 13
2004 01 17
2004 02 14
2004 03 13
2004 04 24
2004 04 25
2004 06 05
2004 06 06
2004 Estiu

      El Pedraforca constituye una de las montañas de más atractivo y tradición del alpinismo catalán. Tiene una orografía abrupta, peculiar, y le da una silueta inconfundible la brecha o Enforcadura que une el Pollegó Superior (2.497 m, punto culminante) y el Pollegó Inferior (2.400 m), al sur del anterior. La muralla norte se desploma verticalmente entre 600 y 800 m sobre el valle de Gresolet y constituye un arriesgado y atractivo lugar de escalada. El citado valle es una de las zonas boscosas más interesantes de todo el parque, ya que por su microclima, particularmente húmedo, está cubierta en buena parte por bosques de abetos y de hayas, que se mantienen en buen estado de conservación y son únicos en el parque. De Saldes sale una pista asfaltada que conduce al Mirador de Gresolet, desde donde se disfruta de una excelente panorámica sobre el valle homónimo y sobre buena parte de la solana de Cadí.

       Municipi del Vallés Oriental, situat al massís del Montseny, un dels paratges mes sensacionals i el massís mes alt de la serralada Prelitoral... Per la seva situació, no gaire lluny del Pirineu i prop del mar, és un espai de gran riquesa botànica.

       Es tracta d'una ruta que barreja història i naturalesa, enmig d'un bell paisatge de vegetació típicament mediterrània. Al llarg d'uns dos quilòmetres i mig es pren ja un primer contacte amb el paisatge de la serra. Paisatge mediterrani, de muntanya, amb pins pinyoners i també alguns de blancs, alzines, ginestars, estepes de flor blanca i fúcsia i herbes aromàtiques. ...

       Ens trobem a l'extrem occidental del massís del Montseny, en el llindar del Pla de la Calma, un paratge privilegiat, dins del parc natural del Montseny, caracteritzat per la tranquil·litat i la bellesa del paisatge. Des d'aquí podem observar el mític turó de Tagamanent, el Pla de la Calma, els turons del Sui o el Puig Drau... La visió de conjunt que ofereix La Calma inclou, a mes de les tradicions o la cuina, la manera com l'home s'ha relacionat històricament amb el medi.

       Aquest itinerari s'allunya del nucli urbà i s'endinsa en una zona plenament forestal, per la qual cosa presenta molta varietat d'espècies vegetals i animals. De la comunitat vegetal, destaca l'espècie principal d'arbre: el pi blanc que forma extenses pinedes barrejades amb alzines. També anirem trobant garrofers i oliveres, sobretot si tenim en compte que passarem pel torrent de les Oliveres. En la zona de màquia, molt barrejada amb altres comunitats vegetals, trobarem algun exemplar de sabina i algunes mostres de bargalló i margalló....

       L'excursió d'avui travessa el Massís de les Gavarres, a la comarca del Baix Empordà. Comencem al poble de Cruïlles famós per la seva torre medieval que és la resta d'un antic castell i que destaca per estar coronada per una olivera que ha crescut entre les seves pedres. L'autocar ens deixarà a prop del "riu sec", on iniciem realment la nostra marxa cap el cim mes alt de les Gavarres: el Puig d'Arques (536m) on hi ha instal·lat un radar meteorològic. ... La nostra excursió acaba al Dolmen de la Cova d'en Daina, al poble de Romanyà. Dolmen és una paraula d'origen bretó (taula de pedra) amb que popularment ens referim a qualsevol tipus de monument megalític funerari, cobert per un túmul destinat a enterraments col·lectius. Els primers grups humans van arribar a les planes que envolten les Gavarres ara fa uns 100.000 anys. Eren petits grups nòmades, que vivien de la recol·lecció de fruits silvestres i de la cacera, i que seguien els ramats d'animals que els proporcionaven aliments i vestit. L'inici del neolític, uns 5000 anys aC, va comportar l'aparició de l'agricultura i la ramaderia i, en conseqüència, l'establiment dels primers assentaments estables a l'aire lliure. ...

       És al sud del terme municipal de Gandesa, vora la gorja del riu Canaletes. El paisatge es característic i singular, configurat per la roca calcària. Es té coneixement que, ja des del segle XIV, es venerava una imatge de la Mare de Deu de la Fontcalda, que segons la tradició fou trobada per un pastor. Entre finals d'aquest segle i principis del XV, un grup de frares trinitaris hi fundaren un convent que posteriorment abandonaren a causa de l'aïllament de l'indret. A partir d'aquesta data un ermità en va tenir cura. ...

       Dins dels límits del Parc Natural del Ports de Beseit, es troba l'espai dels Ports d'Arnes amb una extensió de 524,6 hectàrees. Una part de l'espai (260 hectàrees) és inclòs dins de la reserva de caça dels Ports de Tortosa-Beseit, destinada bàsicament al aprofitament cinegètic de la cabra salvatge i a fer batudes de senglar. ... Paisatge d'espectacular bellesa és el que es troba als Estrets d'Arnes, a on el riu dels Estrets va formant gorgs, la majoria poc profunds i, per tant, aptes per al bany. Les parets de roca baixen en forma de V i formen el llit del riu, totalment de roca, amb unes bassetes o tolls plens d'aigua claríssima. ...

       Arribar a la vall de Núria és retrobar el paisatge i la natura amb tota la seva esplendor i magnificència. La vall de Núria està situada als Pirineus orientals, a 2.000 metres d'altitud, i està envoltada de cims que freguen els 3.000 metres, en un ampli amfiteatre de suaus vessants en què el silenci i la pau són els protagonistes....

       La vall de Núria presenta una xarxa hidrogràfica formada per torrents i petits estanys de les espectaculars conques de l'entorn modelades per l'activitat glacial del quaternari. Els torrents principals són el torrent de la Coma de l'Embut, el torrent de Finestrelles, el torrent d'Eina, el torrent de Noufonts i el torrent de Mulleres. Capten les aigües de les capçaleres dels pics més alts per transportar-les al fons de les valls, on s'adjunten progressivament fins a arribar al llac de Núria. A partir d'aquí descendeix el riu Núria, entre les impressionants roques de Tot lo Món, fins a arribar a les immediacions de Queralbs, on s'uneix amb el riu Freser. El drenatge és continu durant tot l'any, a causa del desglaç de la neu a l'hivern i la primavera i de les pluges de l'estiu i la tardor. Això fa possible el desenvolupament de la gran biodiversitat de flora i fauna que habita en els marges, les molleres i les gorges dels torrents i en tot el context de la vall.....

      

 

Els comentaris de cada excursió han estat extrets dels fulls informatius de cadascuna d'elles, intentant escollir alguns dels paràgrafs mes representatius.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.