Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

2002 2003
2017 2018 2016 2017 2015 2016 2014 2015 2013 2014 2012 2013 2011 2012 2010 2011 2009 2010 2008 2009 2007 2008 2006 2007 2005 2006 2004 2005 2003 2004 2002 2003 2001 2002 2000 2001 1999 2000 1998 1999

2002 10 19
2002 11 16
2002 12 14
2003 01 18
2003 02 15
2003 03 08
2003 04 05
2003 04 06
2003 05 10_11

      Un dels itineraris mes macos per arribar a Castell de l'Areny, es, anant de Nord a Sud, travessar la Serra de Catllaràs. Aquest recorregut parteix del Santuari, i petit nucli, de Falgars ,sobre la Pobla de Lillet, on hi poden arribar autocars no massa grans. La pujada passa per l'espectacular mirador de la Lluna, des d'on es veuen des del Pedraforca fins al Puigmal, sobre Núria. S'arriba després als plans del Roc de Catllaràs, de prat en mig d'un bosc preciós. La baixada per pista cap a Castell de l'Areny es suau fins a Sant Romà de la Clusa on es converteix en un estret curriol, primer suau i després molt dret per una pendent casi vertical de muntanya sobre el mateix poble, punt final de l'excursió. El bon temps ens va acompanyar durant tot el recorregut i vam gaudir molt.

      El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba a la Serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallés Occidental, entre el riu Llobregat, a l'oest, i el riu Ripoll a l'est. El parc natural està conformat per dues serralades que li donen nom i que s'uneixen al coll d'Estenalles....

      Montbaig es el nombre que recibia en la Edad Media la montaña que hoy en dia se llama Sant Ramon de Golbes. En su cima se construyó en el año 1887 la ermita de Sant Ramon, desde ella disponemos de la mejor vista panoràmica del delta del Llobregat y podemos observar el Garraf, l'Ordal i Collserola. En dias limpios también observaremos Montserrat, el Montseny, Sant Llorenç de Munt i algunas montañas del Pre-Pirineo....

      Al bell mig del triangle que formen els monestirs cistercencs de la Catalunya Nova es troba Montblanc. Des d'allà l'accés a l'Ermita de St. Joan no és tan senzill com el d'altres excursions. Però tot el bo costa i per això val la pena pujar-hi.

      El massís de Garraf te el mur impermeable situat per a sota de la línia de les surgències. Presenta una zona inundada situada a molta profunditat, condicionada fonamentalment pel nivell de base marí. Aquestes circumstancies han condicionat la formació de formes d’absorció i conducció verticals (avencs) que s’han establert, sobre tot, a les zones altes. Es interessant fer l’observació que una gran proporció de les cavitats es troben concentrades en unes zones molt concretes, amb gran densitat d’avencs per quilòmetre quadrat, mentre que amplies àrees del massís tenen absència total de cavitats. Aquestes zones de gran concentració son fonamentalment, el Pla de Campgràs i el Pla d’Ardenya, llocs on, per una altre banda s’observa una concentració de dolines; aquesta coincidència fa inevitable establir una relació genètica entre els dos fenòmens.

      6 de Juny de 1808. Primer combat del Bruc... La presència real de Somatents, dirigits de fet per una minoria rectora predominant, eclesiàstica i gremial, i impel·lits possiblement també pel malestar social i econòmic, donà lloc a una llegenda en la qual la victòria era obra d'un exèrcit integrat exclusivament per gent del poble sense preparació militar i armada molt primitivament, i a la confusió que creà l'eco del repic del timbal d'un minyó, que feu suposar als francesos un gros exercit.

       En un document conservat de poc després de l’any 1070, que inclou una sèrie de juraments de fidelitat fets per diversos senyors al compte Bernat II de Besalú, hi ha el primer esment al castell de Rocabruna. Arnau Arnau de Llers, fill d’Arsenda, jurà fidelitat per aquest castell. En aquest document son esmentades també les parets i tots els valls del castell, tant els interiors com els exteriors, i també les seves pedres i roques. Aquest castell devia de ser una de les construccions militars mes grans de la comarca. Desgraciadament, però, la majoria de les seves dependències son molt malmeses; malgrat això, encara es pot endevinar bàsicament la estructura interna i descriure força bé algun dels edificis que el componien. La fantasia popular creu que hi ha enterrat un bou d’or. En certa ocasió en que un llamp va enderrocar un gran pany de muralla, molts foren el veïns que van acudir al castell, àvids de veure si l’enderroc havia posat al descobert l’envejat i famós bou d’or. La mateixa fantasia popular diu que els moros van assetjar el castell, i els seus habitants van fer una llarga mina per tal de baixar a cercar aigua al riu.

       La pujada a Sant Antoni és una de les sortides clàssiques de Camprodón. S'hi puja per la seva festa al mes de Juny, on s'hi fa un aplec. Hi pugen la gent de l'associació d'amics de Sant Antoni que ha recuperat l'ermita, hi puja gent a fer-hi un dinar o sopar, hi puja gent amb bicicleta, hi puja gent corrent... La seva vista és de les millors de la vall. Pot ser la millor per tenir una visió d'aquesta. La pujada pel mig del bosc te racons ombrívols immillorables. La baixada per la carretera és molt suau.

       El bloc basculant de Pedralta, emplaçat al massís de Les Gavarres, a la línia divisòria dels termes municipals de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d'Aro, és l’exemple més singular i de majors dimensions volumètriques d'entre les pedres oscil·lants de tipus plutònic existents a Espanya: un bloc granític de 6m de llarg, 4 d'ample i 3,5 d'alt, amb un pes superior a les 80Tm. Aquesta pedra té més de 40.000 anys d’antiguitat i és sostinguda en equilibri aparentment inestable sobre una base de 10m d'alçària. Sembla un monument prehistòric, però és en realitat un fenomen de la natura perfectament explicable amb arguments científics. El 10 de desembre del 1996, aquest monument geològic va deixar d’existir en el seu equilibri natural i la pedra va caure. La causa de la caiguda va ser l’erosió asimètrica de la base deguda a l’acumulació de deixalles de vidre llençats de manera indiscriminada al llarg dels anys. El 1999 es va tornar a posar la pedra en el seu lloc original. Les tasques de restauració i reposició de la pedra, van durar un mes i mig i es van fer servir dues grues de gran tonatge (220 Tn cadascuna) que van ser emplaçades a la zona amb molta cura i moltes dificultats per evitar malmetre el paisatge. Per a aconseguir que la roca encaixés i basculés amb una inestabilitat segura, com ho ha fet fins ara,  es va haver de fer un estudi geomètric d’ambdues parts afectades, per trobar el radi de curvatura on havia d’encaixar la roca.

 

Els comentaris de cada excursió han estat extrets dels fulls informatius de cadascuna d'elles, intentant escollir alguns dels paràgrafs mes representatius.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.