Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

2002 04 27
2001 10 27 2001 11 24 2002 01 26 2002 02 23 2002 03 16 2002 04 27 2002 04 28 2002 05 18 2002 05 19 2002 Estiu

Llanars- Faitús - Llanars - Camprodon

Una parada en el oratori per contemplar el paisatge. No es tractava de ballar una sardana, sino de no relliscar. Ja quedava mol poca pujada, però ja teniem gana. L'hora del dinar. El grup dels pares ben situat esquivant les senyals de les vaques. Tothom a jugar. L'alberg de Sant Pau de Seguries estava força be i amb bona calefacció. Amb la paciència de la Laura els petits s'ho van passar d'allò mes be.

Del Folklore de Joan Amades hem extret una llegenda sobre el Castell de Camprodon, que aquí os la exposem:

2004 - CASTELL DE CAMPRODON.

El senyor del castell de Camprodon tenia una filla que va enamorar-se d'un dels seus patges. Quan el cavaller va saber els amors va treure el patge a empentes de castell. El minyó anava esmaperdut pel bosc i sense saber quin determini prendre. Se li va presentar el diable i li oferí fer-lo senyor del castell i casar-se amb la donzella que estimava si es comprometia a acudir cada any allí mateix a refermar un pacte d'amistat. El minyó si va avenir. Al moment van presentar-se un gran estol de cavallers armats fins a les dents que es van posar a les seves ordres i en una estona van conquerir el castell, després d'haver mort la majoria dels seus defensors i entre ells el seu senyor, que feia poc que l'havia tret a empentes. La donzella del castell, en veure el patge, va caure als seus braços i el va prendre com un salvador enmig de la seva desventura. De seguida van casar-se; però el patge no se sentia feliç, i la seva muller li endevinava quelcom estrany que el tenia sempre neguitós i amoïnat. Arribada l'hora d'acudir a la cita amb el diable, el cavaller patge estava frenètic i neguitós, i sobtadament va obrir-se sola la porta del finestral i el cavaller va fugir volant com si hagués tingut ales, en mig del gran meravellament de la seva muller, que no va comprendre el que havia passat.

Arribat a presència del diable, aquest li va estrènyer la mà i engegar una riallada tant forta que va fer tremolar la terra, i va desaparèixer. El patge volgué tornar-se'n, però no va poder. Va sentir com les cames li creixien i se li clavaven a terra, com els braços, que va aixecar enlaire, se li allargaven, com els dits se li multiplicaven i entrellaçaven els d'una ma amb els de l'altre, com el cos se li cobria d'una mena de crosta i se li enduria, com la sang se li escapava de les venes, i es trobar convertit en un roure immòbil i ert. I van passar dies, setmanes i mesos i les terribles fredorades hivernals i les ardents calors de l'estiu sense poder-se moure. Va arribar altre vegada el dia de la cita amb el diable, que tornà a presentar-se i en veure'l va engegar una terrible riallada i va desaparèixer.

Desaparegut el diable, el cavaller va sentir com si les extremitats se li escurcessin. Altre vegada la sang li circulà, el cos se li estovà i pogué novament bellugar-se. Provà de caminar i pogué fer-ho. Sense saber com, va seguir bosc enllà fins arribar al castell i a presència de la seva muller, a la qual confessà el seu pecat i la seva desventura, i li demanà perdó. Ella, tot i que el seu marit no era ni home ni arbre, i era totes dues coses, ve el va reconèixer i el va perdonar. Mes tranquil d'esperit, el cavaller patge se'n va tornar al bosc i seguir esmaperdut fins que el cansament va fer-lo deturar, i altre vegada sentir com el cos se li enduria i les extremitats li creixien, i novament es trobar clavat a terra i tornat arbre.

La pobre dama no parava de plorar i resar pel seu espòs, i va tornar-se que no semblava la mateixa. El seu metge i la gent vella del castell li van aconsellar que sortís a esbargir-se, ja que no havia sortit de casa des de casada. I, voltant pel bosc, va veure un roure que li va semblar que era el seu marit. Se li va agenollar als peus, va resar per ell i li va preguntar si era el seu estimat. L'arbre, sense parlar, li va dir que si. Per tal que la gent que passés pel bosc resés per ell i que les oracions el reconfortessin, la seva muller va fer aixecar una capelleta vora d'ell, on fou venerada una imatge de Maria, coneguda encara avui per la Mare de Deu del Roure. El dia de la benedicció van celebrar una missa solemne, i al moment d'aixecar al Santíssim la pobre dama va caure morta als peus de la Mare de Déu.

La capelleta es troba en terme de Prats de Molló, i és també coneguda per Mare de Déu del Coral. La tradició diu que abans aquell paratge estava cobert per un bosc espessíssim. La gent vella del país encara recorda que vora de la capelleta hi havia un roure gegantí que tenia tota la fesomia d'un home.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.