Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

2000 2001
2017 2018 2016 2017 2015 2016 2014 2015 2013 2014 2012 2013 2011 2012 2010 2011 2009 2010 2008 2009 2007 2008 2006 2007 2005 2006 2004 2005 2003 2004 2002 2003 2001 2002 2000 2001 1999 2000 1998 1999

2000 10 28
2000 11 25
2000 12 16
2001 01 20
2001 02 17
2001 03 17
2001 04 21
2001 04 22
2001 05 19

       L'alçada de la Serra d'Ensija, superior en 300 m als Rasos de Peguera, fa que s'elevi en una posició preeminent sobre aquests, de manera que a pesar de superar-los només en 300 metres, sembla com un massís molt mes elevat, i el mes important de tot el conjunt muntanyós, fins arribar al Pedraforca. E1 massís alt es desenvolupa com una immensa ferradura de W a E, on la seva convexitat està dirigida cap a Peguera. Per l'Oest, el punt mes alt es el Cap Llitzet o de la Gallina Pelada (2307 m.). Cap el SE s'arriba al Pla de les Torres i a la Creu de Ferro (2.286 m.) i des dallà, cap el NE., al Serrat Voltor (2.271 m.) i el Serrat Negre (2.236 m.) punt mes septentrional del massís alt.

       Per mes que es parli de divisions territorials hi ha indrets que no es poden emmarcar d'una manera fàcil en una o altre comarca per la senzilla raó que tenen una identitat pròpia en els aspectes de geografia física i humana. Un d'aquests indrets el formen les Guilleries, enorme massís de muntanyes velles i gastades, cobertes d'espessa vegetació que li dona una singularitat encara mes definitiva. ... El punt mes alt es Sant Miquel de les Formigues amb 1204 m, però també hi trobem Sant Gregori 1068 m, Sant Benet 1144 m, ...

       El castell de Queralt, posat al extrem d’una llarga i aguda serra, allà endins de l’inquietant ponent, ens apareix, en els dies que era construït, com la realització d’una temeritat. Sembla que devia quedar aïllat dalt de la seva eminència, presidint boscos i cingleres, vigilant l’altiplà segarrenc que dóna naixença al Gaià, que porta les aigües a l’Anoia. Era un baluard lliurat a les seves exclusives forces dins un país insegur, be que els horitzons que el castell, situat a una altura de 851 mts. sobre el nivell del mar, dominava, eren vastos.

       Bellmunt es un mirador privilegiat de la Plana de Vic. Al cim hi hagué en temps feudals el castell de Sa Reganyada i quan es va abandonar el va reemplaçar un santuari dedicat a la Mare de Deu. El Santuari de Bellmunt i la petita imatge d'alabastre de Santa Maria de poc més d'un pam d'alçada, senyoregen aquell cim del del 1216 com a mínim i el temple i l'hostatgeria varen ésser refets el 1589 i han estat reparats diferents vegades (1822, 1835, 1992). Bellmunt es conegut també pel Santuari de les Alades. Cada any a la tardor milers de formigues alades vénen a ocupar aquests cims i hi moren. És probablement també "l'ermita al cel suspesa" que cantà Verdaguer, en el seu "Emigrant".

       ...L'últim tros fins a la part posterior del Castell és molt costeruda, com es de suposar, que se situaven aquestes construccions per defensar-se dels atacs i poder resistir els setges, amb una vista esplèndida de la torre del homenatge de forma tronc piramidal, d'uns 16 metres d'alçada. El castell es del segle X i es poden contemplar dintre del seu recinte les restes de l'església romànica de Santa Maria i la capella mes tardana dedicada a Santa Margarida.

 

       El castell de Mur i església romànica de Santa Maria de Mur estan situats a l'entrada de la conca de Tremp (Guardia de Noguera). Es tracta a banda d'un interessant conjunt monumental, d'un mirador impressionant. D'allà es veu gran part de la serralada pirenaica, des del Cadí fins als Pirineus aragonesos passant per la Vall Fosca, la Vall d'Aran i l'Aneto.... La Noguera Pallaresa ha dibuixat la geografia de la comarca, eixamplant-se i estrenyent-se amb gran facilitat, construint congostos i embassaments quan li ha fet falta. En conjunt, parets altíssimes tallades a destralades, embassaments pacífics, corrents ràpids del riu, muntanyes per donar i per vendre, camins i rutes impressionants.

       Va ser un dia d'aventura complert.

       Les Fonts constitueixen una de les principals riqueses naturals del Berguedà. Son nombroses i cal valorar-les dignament. La orografia de la comarca, amb muntanyes on les quals hi ha neu bona part de l'any, dona lloc a abundoses fonts, algunes de gran qualitat i d'excel·lents condicions sanitàries. És tradició que les que ragen cara al Nord són les mes fresques i les de mes propietats. N'hi ha moltes, des de les de grandiós doll, com les del naixement del Llobregat a Castellar de n'Hug, del Bastareny a prop de Bagà i la Font Negre a l'obaga de Queralt, fins a les de petit rajolí, com les de Mossèn Guiu.

 

Els comentaris de cada excursió han estat extrets dels fulls informatius de cadascuna d'elles, intentant escollir alguns dels paràgrafs mes representatius.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.