Principal Pujar

Per gentilesa de freefind

1999 2000
2017 2018 2016 2017 2015 2016 2014 2015 2013 2014 2012 2013 2011 2012 2010 2011 2009 2010 2008 2009 2007 2008 2006 2007 2005 2006 2004 2005 2003 2004 2002 2003 2001 2002 2000 2001 1999 2000 1998 1999

1999 10 23
1999 11 27
1999 12 18
2000 01 22
2000 02 26
2000 03 25
2000 04 08
2000 05 13
2000 05 14
2000 Estiu

        1979 - 1999  20 anys d'amistat. COMMEMORACIÓ D´UNA DATA HISTÒRICA

              El mes de Novembre de 1979 els fundadors del Club varen iniciar un projecte que després de 20 anys de vida ha demostrat la seva validesa. La llevor ha crescut i en els pétals de la flor es poden llegir els objectius de partida: Convivència, Amistat, Companyerisme, Entrega, Coneixement de la Natura... Dia a dia s'han mantingut, i cadascun dels membres del Club els aplica. El seu exemple serveix per animar a nous joves i pares a participar de la joia que només coneix el qui amb esperit obert s'apropa a la natura i a Déu. Festegem tots junts el fet d'haver arribat a aquesta data. Felicitem als fundadors perqué varen saber trametre la il·lusió i agraïm la tasca de tots els qui han sabut conservar el missatge inicial.

            ... Sentir sota els nostres peus tota la tradició de Catalunya és una sensació única que no podem deixar escapar. Montserrat no és només un punt de trobada, és l'inici de molts camins que ens permetran assaborir panoràmiques tant de la muntanya com dels seus voltants. Tot i que des de molt antic ha acollit la presència de nombrosos visitants, Montserrat encara conserva el seu encant fréstec i misteriós. ...

            ... els seus paisatges, de gran bellesa i interés naturalísitc, el patrimoni cultural que hi ha aportat la nostra història i, finalment, la seva accessivilitat - es com tenir la natura a l'abast, a 10 minuts de casa -, el fan singular arreu del món i el converteixen en la gran esperança de la ciutat de ciutats que es l'àrea metropolitana.

            ... Sitges reune una série de condiciones para ser considerado un lugar "especial". Un paisaje único, diecisiete playas en cuatro kilómetros de litoral bajo el amparo del Garraf, y una intensa vida cultural i festiva (la segunda de Cataluña después de Barcelona). Forma parte del prestigioso club de turismo, que acoge nueve localidades del continente que se distinguen por la calidad de sus infraestructuras, servicios, y por la belleza de su paisaje.

            Llanars: Poble que es trova en el trajecte de Camprodón a Setcases, just al marge esquerra del Ter. Riberal de Feitús i riera d'Espinalba, afluents de l'esmentat riu. El paisatge que l'envolta és deliciós i convida a fer innombrables excursions per la rodalia. Temple romànic del segle XII, dedicat a Sant Estave. Es tracta d'un bell exemplar romànic, del qual cal destacar el portal, ferros de la porta i l'antependi sobre fusta on hi ha representades escenes de la lapidació del gloriós protomàrtir.

            La Roca: Poble del municipi de Vilallonga de Ter, assentat en un penyal, sobre el Ter, a la confluència amb la riera d'Abella. Es format al voltant de l'antic castell de Palencà, del qual actualment només resten les ruïnes. L'església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica.

            Durant el segle IX, La Tossa i les terres veïnes eren territoris acabats de conquerir pels àrabs i de fràgils fronteres. Al 985 es va produir la devastadora invasió d'Almanzor. Per aquest motiu el compte Borrell de Barcelona intentava assegurar aquests nous dominis amb l'entrega de terres als seus fidels i deixant en mans del bisbe de Vic, Froia, l'erecció a La Tossa de Montbui d'una sòlida torre de defensa que complementés la missió del castell de Miralles, molt aprop d'aquest territori. Tota anava bé, però una sequera l'any 990 ....

                 L'abundància d'esglésies romàniques, castells i fortaleses per tot el Solsonès indica que el poblament havia estat força intens a partir del segle XI, quan es va completar l'organització feudal i religiosa de la comarca. Aquesta continuà creixent al llarg dels segles XII i XIII, en que proliferen arreo les masies i les bordes, i fins son habitades moltes balmes o esplugues...

                 Al extrem nord del terme de Navès, a la dreta de l'Aigua d'Ora, a 840 metres d'altitud, tocant a l'enclavament de Valielles, en un planell entre les imponents roques de Busa a ponent i les de Taravil a llevant, s'alça l'església de l'antic monestir de Sant Pere de Gaudescales (o de Escales), dit així per la proximitat d'un dels graus dels cingles per on es pot pujar al Pla de Busa, i les ruïnes dels antics edificis romànics. Es tracta d'un magnífic exemplar romànic llombard, refet a la segona meitat del segle XII, d'una nau i tres absis, amb el cimbori vuitavat sobre el creuer, sostingut per quatre petxines.

            Continuamos remontando el valle donde se puede observar como el rio Ésera desaparece y reaparece en resurgencias; magníficos bosques. A continuación entramos en le Plan d'Están, de abierto paisage con magnífico panorama, en el llano de Besurta encontramos el llano de acampada.

            Siguiendo el valle los indicadores nos señalan la dirección del sendero que nos conducirá, remontando el valle, a través de espléndidos parajes y sorteando el pequeño cerro de la Renclusa, hasta el famoso Forau d'Aiguallut, 2000 m.

 

        Com tu fas per aixecar-te el dilluns? i per engrescar els nens cada dia del campament? I per anar a una reunió de monitors que es preveu eterna i tu estàs rebentat?

        L'experiència m'ha fet entendre que no es tracta d'aparèixer amb un nas de pallasso i una perruca estrident davant dels nens (encara que potser en algunes ocasions si que ens caldria). Del que es tracta es de veure i fer veure les coses del cantó positiu, fins i tot, divertit.

        Si que és veritat que n'hi ha que son mes capaços d'animar, de fer riure, que tenen mes gràcia, vaja! Però tampoc no crec que es tracti d'això.

        Parlo mes d'una actitud de fons, d'un estil de fer, d'un tarannà que ens ajudi a establir relacions afectives, a descarregar tensió, a veure les coses de diferents punts de vista, a acceptar-nos tal com son, a desenvolupar la creativitat, a relativitzar preocupacions…

        I no només ha de ser una actitud personal. Penso que com a monitors ens hem de plantejar com educar en l'humor; l'humor com a una de les capacitats personals que mes ajuda i ajudarà a desenvolupar persones sanes i felices.

RIU I SIGUES FELIÇ.

Laura Gracia.

 

Els comentaris de cada excursió han estat extrets dels fulls informatius de cadascuna d'elles, intentant escollir alguns dels paràgrafs mes representatius.

 

Enviar correo electrónico a C.E.J.M. Alumnes con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.